Lluís Ferrer dimissió!

"A cada porc el seu Sant Martí, Lluís Ferrer dimissió!": Aquest missatge s'ha pogut llegir en una pancarta històricament gran que tapava tota la façana de l'Edifici d'Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Així ha anunciat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que la lluita no ha acabat tot i els intents d'ofegar-la o amagar-la per part del rectorat i la premsa. La dimissió del rector de la UAB és un moment esperat entre els i les estudiants de la UAB. A la pancarta, el SEPC convoca a aquest divendres a les 8.30 hores del matí a tornar a evitar que es dugui a terme el Consell de Govern, que considerem il·legítim en les condicions en que va ser escollit el rector (no arribava als 300 vots de tot l'estudiantat de la UAB) i en la situació crítica que es troba la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans advertim que aquesta acció simbòlica és només un avís al senyor Lluís Ferrer de que els estudiants no ens aturarem, i, altre cop, exigim:


1.- La dimissió immediata dels senyors Lluís Ferrer i Caubet, rector de la UAB; Joan Carbonell Manils, vicerrector d’Estudiants de la UAB; i Rafael Grasa Hernández, secretari general de la UAB, per haver ordenat la intervenció dels Mossos d’Esquadra contra els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres.

2.- Una rectificació pública del senyor Rafael Grasa Hernández, secretari general de la UAB, per haver ofès als estudiants en acusar-los, entre d'altres coses, de “feixistes”, i haver mentit sobre la intervenció policial en unes declaracions a la premsa.

3.- Que no s’obri cap expedient, ni es presenti cap denúncia, contra els estudiants que van protagonitzar la protesta a la Facultat de Filosofia i Lletres.

4.- Que s’obri un veritable procés informatiu i participatiu entre tots els agents implicats (estudiants, professors i membres del PAS) per decidir com aplicar les reformes que afecten l’àmbit universitari.

Font: SEPC

Sé que torno a copiar, però he trobat molt interessant aquesta notícia. Avui he anat a la UAB i no l'he vist aquesta pancarta, però quan l'he vista per Internet m'he quedat a quadres. Gran pancarta!
Com pot ser que els mossos entrin a la UAB i comencin a pegar mentre el rector s'ho està mirant a una distància considerable? Fa vergonya només pensar el que va fer!

Salut!


Laura

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Estimat Guillem:

Som els maulets. Un any més, i ja en van 15, hem vingut al teu poble per recordar-te, homenatjar-te i denunciar un cop més que continuem sense trobar allò que busquem des d'aquell trist 11 d'abril de 1993: la veritat i la justícia.

Ja són 15 anys d'impunitat, 15 anys de mentides, 15 anys de dolor, ràbia continguda i lluita, però, sobretot, són 15 anys sense tu, Guillem. Perquè uns assassins sense nom decidiren acabar en la teua jove vida, decidiren que uns gossos botxins i neonazis t'executaren. I decidiren que el teu assassinat continués, com si de les pitjors tortures de Garzon es tractés, molts anys desprès. Perquè 15 anys desprès encara embruten el teu nom aquells jutges, policies, periodistes, polítics... però ja saps: a cada porc li arriba el seu Sant Martí i, a ells, la història els jutjarà de manera implacable.

Per ací, el mon continua igual de boig. Continua l'explotació de les persones per les persones, de la dona per l'home, de la natura per les persones. Si veieres en que estan convertint la nostra terra potser desitjaries, com moltes de nosaltres, fugir ben lluny i no vore el que ens estan fent, convertint-nos en el Balneari d'Europa, destruint les nostres hortes i camps (aquelles on segurament jugaries de xiquet), acabant amb els nostres treballs tradicionals, anihilant la nostra llengua, aquella en la qual parlaves als teus amics de Burjassot o de Barcelona.

En canvi, nosaltres som molts més dels que érem fa 15 anys. Ara gràcies a el teu esforç i al de moltes altres persones l'organització que vas vore nàixer, de la qual vas formar part complim 20 anys. Demostrem així que l'independentisme revolucionari avança sense fre, organitzant assemblees, mobilitzant als pobles, donant respostes i alternatives. Continuem lluitant amb un puny al cap i amb vosaltres al nostre cor (amb tu, amb Davide, amb Roger, el Carlos i amb tots els morts per una Terra Lliure).

També continuem lluitant, com tu ens ensenyares, contra el feixisme, de carrer o institucional. Ja siga a Xàtiva, València, Girona Barcelona o Perpinyà , les joves continuem organitzant-se per anihilar d'un cop per totes aquesta xacra social que són els España 2000, Ciudadanos por Cataluña, Alianza Nazional, Coalicion Blavenciana i tota la resta de feixistes i neonazis que campen amb total impunitat pels nostres carrers. Perquè ahir , avui i demà ens organitzem contra el feixisme!

Bé Guillem, ací no estem totes les que hauríem d'estar, però sense dubte, cada any som més els que volem recordar-te, els qui no volem perdonar als teus assassins i els seus responsables, els qui, en definitiva, continuem lluitant per la llibertat social i nacional del nostre Poble, perquè ja saps que la lluita continua i que la millor justícia serà la victòria.

Per últim, també dir-te que no oblidem als qui veritablement han estat víctimes del teu assassinat, la teua família: la Carme, la Betlem, la Carmina i el Guillem. Ells continuen lluitant com sempre per la dignitat i per que es complisca amb la Veritat i la Justícia. Ja saps que no han estat ni estaran mai soles, perquè almenys nosaltres, sempre estarem al seu costat, perquè sense ells el somni no és possible.

L'any passat et vam prometre que organitzaríem una que faria arribar el teu record a tots els indrets dels Països Catalans, que faria tremolar els ciments mateix d'aquest sistema i d'aquest estat que ens explota i oprimeix. I ací estem, Guillem! I açò és només el principi, és el principi d'un any on farem que el teu record i la teva lluita arribare a tots els indrets del Països Catalans, perquè mentre la flama del teu record continue viva ens donarà les forces suficients per aconseguir la victòria. Ens veiem d'ací un any, tot i que al nostre cap i al nostre cor, restes tots els dies de la nostra lluita.

Bona nit Guillem, i fins demà!
Guillem Agulló: La lluita continua!
Visca la Terra!




Perdoneu el retard, la carta és impresionant, llegiu-la i ho voreu.
Sé que torno a fer copiar pegar però no tinc gaire temps!


Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Nova plataforma en defensa de Collserola

Reclama la declaració de Parc Natural i rebutja la construcció de túnels i vials.

Redacció - 04/04/2008
Amb la voluntat de mobilitzar la ciutadania i «infl uir en els que poden decidir», divendres es va presentar davant de l’Ajuntament la Plataforma Aturem els Túnels a Collserola, que reclama una declaració de parc natural que es demora, i que rebutja la urbanització d’espais naturals i la construcció d’infraestructures viàries o ferroviàries en espais naturals.

Representants dels col·lectius participants van signar el manifest Sense túnels ni vials… Collserola parc natural. Entre els grups cerdanyolencs hi ha l’AVA Montfl orit, Via Verda, Els Verds, EUiA, JERC, Esquerra, Maulets, PAS, AV Canaletes, AMPA CEIP Collserola, Amics de les Antiguitats, Bellaterra conra l’Interpolar i els Arriers de Sant Antoni Abat. El manifest alerta dels projectes encara vigents a la serra —per «obsolets», perillosos i innecessaris — que promouen els «poders econòmics» que sacrifiquen el medi ambient «a favor del benefi ci econòmic immediat». El text aposta per alternatives sostenibles sense malmetre la integritat de la serra i per una declaració de parc natural amb finançament suficient i prou àmplia per incloure la Via Verda i «tots els espais de Cerdanyola que calgui», incloses parts de barri de Montflorit.

També es reclama un Pla de Vores que protegeixi espais de dos-cents metres al nord de la riera de Sant Cugat de noves edificacions.

Activitats. La Plataforma té previstes diverses activitats reivindicatives. La primera serà aquest diumenge de 10.00 a 14.00 h a la plaça de Viladomat, una botifarrada i actes lúdics sota el lema de «Fem botifarra al túnel».

La segona activitat tindrà lloc a l’Ateneu barcelonès el 10 d’abril a les 19.00 h, sobre el futur de Collserola, mentre que la tercera serà el diumenge 13, amb la Marxa Popular den Defensa de Collserola, que sortirà de diverses ciutats de la serra per concentrar-se al migdia al Tibidabo. La marxa de Cerdanyola sortirà a les 10.30 h des de l’estació dels FGC de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Font: TOT Cerdanyola

No a la Mat, ni aquí ni enlloc!!!

diumenge, 30 març de 2008

Entre dotze mil i més de divuit mil persones s'han manifestat aquest migdia pels carrers de Girona en contra la MAT. Ha estat, la mobilització més multitudinària d'ençà la primera que es va fer a la Jonquera l'any 2003, que va aplegar unes tres ml persones. Ara, Madrid, Paris i Brussel·les han de pendre nota de la resposta de la ciutadania contra aquest projecte, segons els organitzadors.
(Informació cedida per Llibertat.cat)

L'actriu Vicky Peña ha llegit el manifest consensuat pels organitzadors, on s'ha reclamat novament l'obertura d'un debat sobre la necessitat de la MAT, ja que la qüestió no és de soterrar o no la línia, sino de veure si és o no necessària. Per tant, el manifest ha reclamat que s'aturin les obres de la MAT fins que no es dugui a terme el debat clar, transparent, seriós i imparcial sobre la seva necessitat.

A continuació Carles del conjunt nord-català Blues de Picolat ha cantat una cançó que ironitzava sobre la línia dels 400W i ha finalitzat l'acte amb una cançó de Titot, tot recordant la simbologia de Catalunya Nord i l'Universitat Catalana d'Estiu com a part integrant d'un sol país.

Demà, Jean Jacques Planes del Col.lectiu Non à la THT i Peralba president del SYDECO pujaran a París per a encontrar el ministre Borloo. Pujaran a escoltar les propostes i (qui sap les alternatives del govern) de cara al rebutjat projecte de la MAT per les terres nord-catalanes. El mateix dia a 18h el Col.lectiu Non à la THT convoca una reunió a Banyuls dels Aspres, per d'una banda tenir en directe els resultat de l'encontra parisenca, però i sobretot per a parlar de MAT/THT i de salut. Aquestes últimes setmanes la premsa estatal francesa se fa ressò de qüestionaments sus del tema de la salut. L'informe de CRIIREM posa de manifest que el principi de precaució s'ha d'aplicar. Les poblacions exposades a la alta tensió són molt més tocades per malalties greus com càncers, leucèmies...

Dimart, el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica, Mario Ponti anirà a Girona, però, des de No a la MAT encara no s'ha decidit si participar a la trobada amb ell. 'No ho tenim clar perquè no ens sembla bé que la mediació entre les parts es limiti a una reunió on es conviden tot tipus d'entitats, fins i tot algunes que fins ara mai s'havien posicionat sobre aquest afer', ha reflexionat Llorente en veu alta, que considera que s'ha programat així 'per diluir el nostre missatge enmig d'un gran nombre de veus que sí que volen la infraestructura'.

Com a la darrera mobilització de Perpinyà, el món mediàtic remarca la participació de representants polítics parlamentaris que fan declaracions a favor i en contra de la MAT, segons bufi el vent i no remarquen, la participació de col·lectius de l'Esquerra Independentista com ara la CUP que ha comptat amb bloc força nombrós de persones, així com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), recordant que moltes d'aquestes persones estan implicades directament en els col·lectius locals contra la MAT.

Cal remarcar també, la participació d'Unió de Pagesos, nombrosos comitès locals contra la MAT, grups ecologistes, regidors i alcaldes del nord i sud de l'Albera. Així com una presència de més de tres mil persones de Catalunya del Nord.



Font: CUP nacional

Hola mare,

T'escric perquè prompte és dia 8 de març, el Dia de la Dona. Recorde quan aquell dia, quan era menudeta encara, em portaves a la plaça del poble i em deies que era el nostre dia. I em sentia orgullosa de tenir un dia dedicat a nosaltres, perquè em feia pensar que era el dia del reconeixement de tot el que les dones aportem a aquest món. Han anat passant els anys, i aquesta diada, continua sent molt important per a mi, perquè ha estat la pròpia vida la que me n'ha ensenyat el significat.

Aquest matí he anat a treballar i m'he trobat al descans amb en Joan, company de feina. Entre ell i jo ens repartim la feina de mantenir en ordre l'oficina, no saps quina feinada! En Joan m'ha dit que acabava de cobrar, tot just, la nòmina. 150 euros més que jo... A més a més, l'empresa ha fet una mena de promoció d'ascens i jo només me n'he assabentat del resultat. Després de treballar arribe a casa i Jordi només s'havia preparat el dinar per a ell. "No me'n recordava que venies hui a esta hora. Pensava planxar i torcar la pols abans que vingueres." Però jo sé que ell no ho haguera fet. No ho fa mai. Més tard he hagut d'anar a per Anna i a per Julià perquè Jordi m'ha dit que no pot llevar-se les seues dues hores d'esport. Caminant, ha passat pel meu costat una xicona joveneta, boniqueta, però plena de joies i roba moderníssima, tota maquillada. Com si anara a un sopar de gala, vaja. M'ha fet recordar les paraules de Jordi "quan et maquilles, t'estime un poc més". Tornant amb el cotxe, que fa dies que necessita passar pel taller, se m'ha parat davant d'un semàfor. L'home de darrere ha començat a insultar-me, i mentre feia anar el clàxon deia: "dona havies de ser!"

I ací encara no acaba el meu dia! Quan Jordi ha vingut i s'ha dutxat, mentre l'Anna encara feia l'últim problema de matemàtiques i jo encara esternudava per la pols (te'n recordes que de ben menudeta la pols ja em feia esternudar?), s'ha enfadat perquè no havia pensat què fer de sopar. I després, evidentment, mentre ell mirava la tele, m'ha tocat preparar-lo a mi tota soleta. Ara ja és de nit, no em trobe molt bé perquè estic ovulant i tinc un poc de febre. Jordi està a punt de pujar al dormitori, he d'anar acabant perquè ell no renunciarà "al tema", tot i que em trobe malament.

Mare, són moltes les injustícies que patisc a diari, i sé que no sóc l'única. El meu patiment és silenciós, sovint avalat per la mateixa societat que accepta moltes de les injustícies envers les dones. I no, les dones ni som millors ni som pitjors que els homes, simplement som persones, capaces de fer la mateixa feina en funció de les nostres capacitats, no en funció del nostre sexe. I també crec profundament, mare, que dones i homes del món actual poden canviar aquesta injusta situació d'humiliació permanent. Ens cal consciència, comprensió, respecte i solidaritat, per a poder celebrar aquest 8 de març com és degut: com a celebració d'un dia especial dedicat a totes les dones, entre elles les que han lluitat per la igualtat de gènere i el reconeixement del paper de la dona, moltes deixant-s'hi la vida. Hui totes i tots hem de denunciar totes les manifestacions sexistes del nostre dia a dia, organitzem-nos per coordinar millor els esforços i dignifiquem el nostre estatus dins la societat.

Amb tot això, et desitge, mare, un molt bon 8 de març, que el celebres forta i capaç, orgullosa de ser dona!
Amb molta estima,

Esperança (la teua ratolineta)

Dia de la dona treballadora

8 DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal


Avui és el dia de la Dona treballadora. Tal dia com avui, en una petita fàbrica dels Estats Units d'Amèrica, un patró va calar foc a la seva empresa amb totes les treballadores dins. Ho va fer perquè les treballadores s'havien revoltat contra el patriarcat!

DONA, TRENCA AMB EL PATRIARCAT I SIGUES LLIURE!



"A l'atzar agraeixo tres dons;
haver nascut dona, de classe treballadora
i de nació oprimida.
i el tèrbol atzur de ser: 3 voltes rebel!"

Comunicat del SEPC sobre la protesta a la facultat de lletres de la UAB i la posterior actuació policial
Universitat Autònoma de Barcelona, 5-3-2008

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, davant de la tancada, d’ahir, de desenes d’estudiants a la facultat de lletres de la UAB, que va acabar amb una intervenció policial desmesurada i violenta, a petició del rectorat de la Universitat, volem manifestar que:

- Donem ple suport als estudiants que van participar a la protesta a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, i a totes aquelles iniciatives que vagin encaminades a aturar la imposició del procés de Bolonya.

- Denunciem l’actitud mostrada pel rectorat que, lluny de ser dialogant i raonada, ha estat agressiva i autoritària.

- Denunciem la violenta actuació dels Mossos d’Esquadra durant el desallotjament dels estudiants tancats a la facultat. El resultat d’aquesta actuació ha estat de 35 estudiants identificats i 31 ferits pels cops dels agents antiavalots

Per tot això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

1.- La dimissió immediata dels senyors Lluís Ferrer i Caubet, rector de la UAB; Joan Carbonell Manils, vicerrector d’Estudiants de la UAB; i Rafael Grasa Hernández, secretari general de la UAB, per haver ordenat la intervenció dels Mossos d’Esquadra contra els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres.

2.- Una rectificació pública del senyor Rafael Grasa Hernández, secretari general de la UAB, per haver ofès als estudiants en acusar-los, entre d'altres coses, de “feixistes”, i haver mentit sobre la intervenció policial en unes declaracions a la premsa.

3.- Que no s’obri cap expedient, ni es presenti cap denúncia, contra els estudiants que van protagonitzar la protesta a la Facultat de Filosofia i Lletres.

4.- Que s’obri un veritable procés informatiu i participatiu entre tots els agents implicats (estudiants, professors i membres del PAS) per decidir com aplicar les reformes que afecten l’àmbit universitari.

Finalment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans encoratgem al conjunt dels estudiants a continuar lluitant per a construir una universitat pública, catalana, popular, de qualitat i antipatriarcal. Per això, animem a tothom a participar a la manifestació que es celebrarà demà, dijous 6 de març, a les 12 hores a la plaça universitat de Barcelona contra la imposició del procés de Bolonya i la mercantilització de l’ensenyament superior.



Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 5 de març de 2008



No tinc paraules per expressar el que sento davant aquestes agressions.


CONTRA EL PROCÉS DE BOLONYA, VISCA LA LLUITA ESTUDIANTIL!